diumenge, 18 de maig del 2008

EMIR KUSTURICA



Una vegada vaig escoltar que veure una pel·licula d’aquest tio era com conduir un cotxe a 216 km/h per un camí de cabres ple de curves, i és que tot el que toca l’Emir ho transforma en una orgia trepidant zíngaro-esquizofrènica... i este tio toca moltes coses, és l’exemple post-nuclear de l’artista renaixentista serbi.

Per a començar el dia Kusturica s’enxufa un puro tots els matins només s’alça. Després de desdejunar chococrispis en vodka va i graba un documental biogràfic de Maradona amb música de Manu Chao (“La vida tombola” del seu últim disc “La Radiolina”). Quan dina en comtes de fer la becaeta (tan mediterrani!) es dedica a recollir premis com les palmes i els lleons d’or de Cannes o Venecia, i per la nit se’n va a tocar al Viña Rock com un dels caps de cartell amb el seu grup folk-rock internacionalment conegut com The No Smoking Orchestra(el líder del qual és el nostre fumador de caliquenyos),i encara te temps lliure per a rebre premis internacionals d’arquitectura!

El seu món cinematogràfic no és fàcil de definir, si bé fa pelis com “Undergroud” o “La vida és un miracle”, que és drama i comedia negra alhora, també fa flims com “El temps dels gitanos” o “Gat negre, gat blanc” on utilitza el món dels zíngars per a crear una màgica realitat paral·lela, on pot clavar fins un porc menjant-se un cotxe, metàfora o absurd? Per a este senyor home és el mateix. Va des d’una dura crítica social i històrica del seu país a l’absurd sardònic en la mateixa escena. Per a saber com pensa este home: “El pitjor que li pot passar a un país menut es el capitalisme liberal”, cal recordar que va nàixer a l’antiga Yugoslavia socialista i no cal recordar la guerra que allí es va donar i encara hui dona els seus mals de caps com l’independència de Kosovo. Un consell pràctic: abans de vore pelis seues com “El pare està de viatge de negocis”, “La vida és un miracle” o “Underground” aniria bé buscar informació sobre la història dels Balcans perque totes les seues obres són reinterpretació de la història i idiosincracia de les seues gents.

Trailer Underground

Un paràgraf a part es mereix la música, que és un personatge principal més dels seus flims. Per a començar en quasi totes les seues pelis el protagonista disposa de la seua banda de música pròpia la qual el segueix a tots llocs corrents i sense parar de tocar ritmes que fan ballar a qualsevol, és un dels desitjos de Peter Griffin i meus a lo dogma de Lars: que la teua vida tinga banda sonora en directe. Sempre apareixen els músics! Si la música de la The No Smoking Orchestra ja es per a botar en mig del carrer tu soles, faltava la col·laboració d’un altre geni de la música balcànic, el Goran Bregovic. L’Emir i el Goran de la maneta han fet pelis com “Underground” o “Arizona’s Dream” entre d’altres, el primer les dirigia i el segon li feia la música i no s’entendrien una sense l’altra. Les dos més conegudes poden ser Kalashnikov (B.S.O. “Underground”, Goran Bregovic) i Bubamara (B.S.O. “Gat negre, gat blanc”, Emir Kusturica & The No Smoking Orchestra), ambdós traduïdes idèntiques a les originals fa poc pels originals Boikot al seu últim disc Amaneció.

Bubamara (Gat negre, gat blanc)

Dir que trobar les seues obres no és fàcil, encara tinc pendents alguna per veure i m’agradaria repetir-ne d’altres. Si no us agrada llegir heu de saber que poques estan doblades, de totes formes us recomane les V.O.Subtitulades per mantenir la qualitat original del flim.

La llista de la compra:

  • Maradona, 2008, documental biogràfic de...
  • Promise me this, 2007.
  • La vida és un miracle (Život je čudo), 2004, sobre la guerra dels Balcans.
  • Super 8 Stories, 2001, documental sobre la vida del seu grup rollo road movie
  • Gat negre, gat blanc (Crna mačka, beli mačor), 1998, realitat màgica a un campament de gitanos al Danubi.
  • Underground, 1995, Marko te a un grup de partisanos fent armes per a ell al seu soterrani de casa durant uns 40 anys, enganyant-los dient que la guerra no ha acabat. Està dividida en 3 capitols els títols dels quals és prou il·lustratiu sobre què va la peli: Guerra, Guerra freda i Guerra. Després d’aquesta va estar a punt de deixar-se la direcció per les crítiques que li donaven de pro-serbi (els malos a la guerra de veritat, en realitat queden tots mal en eixa peli). Imprescindible per als amants de la comèdia negra. Si les altres s’emporten un cabàs de navelines està es mereix una @.
  • Arizona’s Dream, 1993, paròdia absurda sobre el somni americà, la targeta de presentació de l’Emir a aquell país....
  • Temps de gitanos (Dom za vešanje), 1988, el món màgic i marginal dels gitanos.
  • El pare està de viatge de negocis (Otac na službenom putu), 1985, sobre la Yugoslavia socialista, tant en esta com en la anterior va participar molt íntimamaent amb l’escriptor bosni Abdulah Sidran
  • ¿T'enrecordes de Dolly Bell? (Sjećaš li se, Dolly Bell), 1981. No m’enrecorde no...
  • The Brides are coming, 1978
  • Guernica, 1978, curt.

I com fan els d’El Jueves, la “guinda final”, l’anunci d’un festival de cine rumà: Matrix dirigida per Kusturica.



No perdeu l’oportunitat de veure una de les de la llista anterior, una simbiosi perfecta entre música, humor delirant i crítica destil·lida en el món dels balcans més rurals i populars. Opa! Opa! Opa!