Este home que pareix un iaio macarra i que té nom de formatge, és el creador de la nova carn, un moviment cinematogràfic que combina elements del gore amb un morbo macabre i fetixista pels avanços científics, les noves tecnologies i l’aplicació d’ambdues a la psicologia humana. Tot barrejat amb malalties degeneratives, deformacions físiques, qüestionament de la realitat i unes culleraes de gore… Sona be, no? Anem a fer una passaeta per la seua trajectoria…
Videodrome
El director d’una cadena porno (Però porno, no lo que vea jo en 14 anys en Tele-ribera), intercepta una senyal desconeguda on es passen tot el dia passant pel·lícules snuff – es pronuncia “esnaf”, i són pel·lícules on s’assassina i es viola a gent de veritat. Temática també de la peli espanyola Tesis-. Resulta que el tio, després de rebre la senyal, comença a flipar una animalà en plan esquizofrènic… i ja no vos conte més.
És la típica peli de terror en la qual el terror es basa en els avanços tecnològics de l’època. En este cas, el vídeo. (Estem parlant de principis dels 80). Com si ara feren una peli d’un modem assessino, o d’una pàgina d’internet que mata quan entres o alguna cosa així. Home, por, lo que es diu por, ja no fa… El sentiment que dona ara el video, ahi aparcat, plé de pols, que ja no el gasta ningú pobret, és, doncs això, llàstima… Tot i això mola vore una cinta de video assassina… i coses per l’estil. Ah, i els pentinats dels anys 80, que causaven sensació. Aquesta peli és on Cronenberg va consagrar la seua frase predil·lecta: Llarga vida a la nova carn!! (Mort a videodrome!!)
Ací el tràiler de l’època. (Anys 80 total)
Naked lunch - El desayuno desnudo
Esta peli està basada en l’obra de Burroughs del mateix títol. Bueno, no exactament en l’obra sinó en com va arribar a escriure-la. Va tardar 15 anys en estrenar-se a Espanya ja que algú va decidir que el públic espanyol era massa tòfol pa entendre esta peli. – Tu que dius… va fer be o que? - Burroughs era un guellarro que pertanyia a la generació Beat,o als comunment anomenats beatnicks, que eren una especie de pre-hippies que escrivien les seues obres hasta el cul de LSD i heroïna. Jo em vaig llegir el llibre quan em proposava anar a estudiar a la biblioteca de Magisteri, però sempre acabava demanant-me un tercio en un bar de xinos que hi ha al costat de l’estació del Nord, i obria el llibre este – que no sé perquè el duia damunt, si sabia que anava a substituir a l’estudi, i m’entraven ganes de demanar-me’ un altre tercio, i a vegades un tercer.
Vaig a transcriure-vos un trosset i ho comprendreu:
“Gamberros rockeros adolescentes toman por asalto las calles de todas las naciones. Irrumpen en el Louvre y arrojan ácido al rostro de la Gioconda. Abren puertas de zoos, manicomios, cárceles, revientan las conducciones de agua con martillos neumáticos, rompen a hachazos el suelo en los lavabos de los aviones comerciales, apagan faros a tiros, liman los cables del ascensor hasta dejar un solo hilo, conectan las alcantarillas a los depósitos de agua, arrojan tiburones y rayas, anguilas eléctricas (ueeeee!) y candirús a las piscinas (el candirú es un pez pequeño en forma de anguila (ueee!) o gusano de medio centrímetro de grosor y de unos cinco de largo que circula por ciertos rios de mala reputación de la cuenca del Amazonas y que se cuela por la picha o por el culo, o por el coño de las mujeres faute de mieux, y se queda allí enganchado gracias a sus espinas afiladas), (…) Irrumpen vestidos de bata blanca en hospitales y clínicas llevando serruchos y hachas y bisturíes de un metro de largo; sacan a los paralíticos de sus pulmones de acero, ponen inyecciones con bombas de bicicleta, desconectan los riñones artificiales, cortan a una mujer por la mitad con una sierra quirúrgica de dos manos (…) cagan en el suelo de las Naciones Unidas y se limpian el culo con tratados, pactos, alianzas (…)”
Bueno… es pugueu fer una idea, no?
A la foto, el propi Burroughs, ja vellet, donant-li la mà a una de les representacions en la peli de les seues al·lucinacions psicotròpiques:
I a continuació un trailer – molt bo – de la peli, narrat pel mateix Burroughs:
eXistenZ
Esta peli agradarà sobretot als amants dels videojocs. La peli ens introdueix en un hipotètic futur on hi han una espécie de PlayStations de carn que et proporcionen una experiència sense precedents en la història del videojoc, sense tele ni res… la Play-tros-de-carn, s’anxufa a tu per un canal rollo euro-connector que hi ha on s’acaba l’esquena i comença el cul. Es pugueu imaginar el cacau que s’arma Cronenberg: Videojocs dins d’altres videojocs… realitats que es superposen una sobre l’altra i aquesta sobre l’anterior com si fóra un cub de Rubick que mai s’acaba de configurar… que s’apeguen a roda Los Sims… Jo de la peli em quede amb quan el prota – que està igual de confós que el que està veient la peli i fa un poc de guia per a que comprenguem un poc de que va el rollo – descriu la sensació de trancisió de la realitat a la realitat virtual. A mi m’ha recordat a quan anava de bolets… que s’apegue a roda Final Fantasy…
Ah, i em quede també en una frase que ix prou també: “Muerte al realismo! ¡Larga vida a eXistenZ” (Una autorreferència de Videodrome)
A la foto, un xiste fàcil sobre la peli:
Té més pelis bones, com ara el remake de La Mosca, la de Crash (un grup de fetixistes que troba plaer sexual als accidents de cotxes) Scanners (Telépates assessinos)…
