diumenge, 28 de desembre del 2008

Shortbus

Shortbus és el nom que rep un d'eixos típics autobusos escolars grocs americans, però més curt, que transporta als alumnes amb necessitats educatives especials a l'escola. I també és el nom de l'antro on es troben els diferents protagonistes d'aquest film underground, creuant-se les respectives històries i interactuant entre elles: Una terapèuta sexual que mai ha tingut un orgasme, una parella homosexual disposada a trascendir de la monogàmia i una dominàtrix sado-masoquista en lo que pareix una crisi depressiva.

L'antro és com un centre de recreació i alliberament sexual on es pot acomplir qualsevol fantasia, posant especial ènfasi en el sexe grupal, però també hi ha espais de reflexió i la xerrameca, la literatura, les performances, algunes projeccions i per descomptat música.

Al shortbus et pots trobar personatges de tot tipus, de qualsevol dels 3 sexes i de qualsevol tendència sexual, però la gran majoria amb trets peculiars: Una dona amb la xona massa ampla, un iaio amb la SIDA, transvestits... Personatges (tant els principals com els secundaris) que produeixen molta simpatia des del primer moment i, obviant qualsevol tabú, ens fan deixar de banda els prejuïcis (qui els tinga).

Encara que en un principi presenta una estètica de "comèdia sexual" (La primera escena és un xic filmant-se mentre s'auto-fela), de seguida ens mostra que darrere amaga una reflexió que trascendeix de les múltiples i brutals escenes de sexe explícit que poblen el metratge (per exemple, un trio gay intentant cantar l'himne dels EEUU amb la polla en la boca), tractant el sexe (o la sexualitat) de forma tan irreverent i transgressora com seriosa i profunda. (Deixant molt que dessitjar a les típiques i tòpiques "comèdies sexuals", tan fluixes i banals, que poblen la televisió i les sales de cine.)

El desenvolupament de la sexualitat, la introspecció a través d'aquesta i - perquè no - una reflexió sobre la condició humana tenint en compte la important part que ocupa el sexe com a animals que som.

Cal destacar la interpretació fluïda, jove i innovadora dels actors, amb aspecte de conversa espontània durant tota la pel·lícula (Recomanable veure-la en versió original subtitulada) i també la banda sonora, que corre a mans de Yo La Tengo i Animal Collective. (Els ritmes i armonies tribals dels Animal venen que ni pintats a la temàtica del film).

I acabem amb una xicoteta reflexió del director: "Un pot tenir por al sexe, però el sexe és inevitable. En la cultura estadounidense, la por al sexe o, millor dit, la por a qualsevol relació substancial, duu a la infelicitat, a la violència i al conflicte. La hipocresia creix en aquest país (i al seu govern) i m'apetia clavar-me amb això. Aquesta hipocresia acaba desfogant-se en una pornografia trista i repetitiva que és la principal educació sexual dels joves."