Alex de la Iglesia

Per a mi la seua millor peli és El dia de la Bestia, i també el millor film espanyol de la passada dècada, ja que estem. La peli va d'un retor madriler que descobreix que l'anticristo naixerà el dia de nochebuena de 1995 a Madrid, i es dedica a fer tot el mal que puga per a vendre-li l'ànima al dimoni i poder evitar el naixement. A mi em pareix genial, un triller satànic made in spanish, amb tots els topicasos exagerats, i plé d'un bast humor negre que acaba rosant la psicopatia. Aquesta peli està ambientada en nadal, i és ideal per a veure en aquesta época, ja que ofereix una visió tenebrosa i deliciosa d'aquesta época plena de falsedat



Alex de la Iglesia sempre fa una critica feroç a la classe mitjana espanyola a totes les seues pel·lícules, exagerant patètiques escenes qüotidianes i elevant-les a macabra obra d'art.

Fixeu-se sinó en aquesta escena de "Crimen ferpecto", on el protagonista se'n va a sopar a ca la sogra. Un sopar a una típica família espanyola de classe mitjana:



A més, té un gran talent per a barrejar escenes sàdiques i macabres amb música dolça i entranyable, fent que te s'aborronen els collons:

A "Acción Mutante", a l'escena de la boda, ix uno d'una tortà gegant i fa una matança, tirotejant a tots els assistents a ritme de Aires de Fiesta de Karina.



A "El dia de la bestia" hi han vàries. Quan un personatge entra a un supermercat a comprar i es troba que tots els treballadors han sigut assassinats per un grup de ultres. El personatge passa dels cadàvers, dessangrats contra els escaparates, mentre sona Noche de Paz. Després està la matança de la cabalgata de reis, on un satànic Santiago Segura dispara als reis amb una escopeta a ritme de villancico, també.

A "Muertos de risa", al començament de la pel·lícula, els protagonistes moren pegant-se tirs mútuament en un show de prime-time en directe, mentre tot el públic riu i aplaudeix.

A "Crimen ferpecto", el prota incendia un centre comercial mentre mira sàdicament cap a la càmera i sona també un villancico.

Totes aquestes escenes estàn dirigides amb un sadisme encantador, que s'ha convertit en la marca d'Alex de la Iglesia.

Cine espanyol, fet per psicòpates, per a projectes de idem.