Lars Von Trier

Este home és un comunista danés, que diu que vore una pel·lícula ha de ser com notar una pedra en la sabata, és a dir, que té una visió revolucionària i putejadora del cine, en el qual l'espectador passaria a ser víctima dels seus drames socials.

És conegut pel mode en que tracta als actors: Ell concep als actors com uns jornalers més, que tenen que currar-seu i no viure del cuento. Per això els posa a ratlla, que es guanyen els contractes milionaris a latigaes si fa falta. Ole tus huevos! A mi em pareix de puta mare. (De fet, quan va treballar amb Björk, aquesta va a jurar que en la puta vida tornaria a participar una peli.

Va firmar junt a dos directors més el Dogma95, que posa 10 regles per a fer les pelis, com a una crítica a l'aburgesament de la indústria. Açò del Dogma va començar com un experiment per a tres pelis de tres directors diferents, però ha influenciat molt en les seues creacions posteriors.

1. Els decorats no poden estar maquejats

2. Si vols posar música en la peli, que el músic toque mentre es grava. Res de música afegida.

3. La peli s'ha de rodar càmera al llom, rés de plataformes i tècniques modernes. Si la imatge tremola, dóna igual, queda més Dogma. És a dir, quan més parkinson tinga el càmera millor. (Aquesta és una característica important de les pelis Dogma, on la càmera està tremolant en plan La Bruja de Blair durant tota la peli.)

4. Prohibit utilitzar focos pa la iluminació. Com a molt un flexo damunt la càmera.

5. Per supost, ni parlar-ne d'efectes especials. Tampoc es poden fer pelis en blanc i negre pa que parega més de culte.

6. Res de morts ni armes (Xe, en lo divertits que són.)

7. En el transcurs de la peli, no es pot canviar ni de temps, ni d'espai. És a dir, la peli ocorre ara i aci.

8. La peli no pot ser de cap gènere. (Com a molt drama)

9. S'ha de rodar en 35mm. (Si es doneu conter tota la llista és una justificació pa fer pelis barates)

10. El nom del director no apareixerà en la peli.

Weno, aquesta llista pot pareixer un poc carca. Però la majoria dels punts se'ls boten. Sense anar més llunt, la primera peli que vaig vore del Dogma (Los idiotas) Començava diguent LARS VON TRIER PRESENTA , i amb música de fons, o siga que...

D'este vos recomane en especial 3 pel·lícules:



Idioterne - Los idiotas - 1998

Un grup de penjats que viuen a una comuna es dediquen a fer-se passar per una associació de retrassats mentals, assistint a llocs públics, o inclús entre ells, quan estàn a la comuna. Al llarg de la peli, els personatges van argumentant el perquè d'aquest comportament tan entranyable que els més curts de mollera enseguida catalogarien de "políticament incorrecte" sense vore la contundent crítica al sistema que hi ha darrere, fent un símil amb la puta carassa de gilipollas que a alguns se'ls queda quan interaccionen amb minusválids o deficients mentals. (Una mescla entre falsa compassió, mig somriure i ganes d'eixir d'una situació incòmoda.) La peli és transgressora a tope: Diàlegs rabiosos contra l'amodorrament de la classe mitjana, explícites escenes pornográfiques (Increïble l'escena de sexe autista), i moments extremadament dramàtics. Esta peli la recomane a tot el món. És entretinguda, et fa pensar... traure les teues pròpies conclusions... Molt bona.

Aci teniu una espècie de trailer:





Dancer in the dark - Bailar en la oscuridad

Esta està prou be també. És un mig-musical, protagonitzat per la cantant danesa Björk, que a etsa peli fa un paper realment entranyable i les cançons estàn de puta mare. La trama presenta moltes característiques del drama social de Von Trier: Una jornalera comença a tornar-se cega fins a perdre completament la vista. Aleshores, es refugia al seu fill, fugint de la resta del món, que són tots uns fills de putes (La misantropia de Von Trier). També inclou una crítica a la justícia americana.

Tràiler:





I esta ja és la puta canya. És la primera d'una trilogia que li pega un bon puro a la societat descervellada dels Estats Units, i que constarà d'aquesta, una segona part que es diu Manderlay, que va eixir l'any passat i una tercera que es diu Manhattan, o Washington, no me'n recorde, i que supose que no tardarà molt en eixir. Aquesta peli també és una exposició de sana misantropia i una crítica al sistema capitalista i a com les bones persones sempre són les més putejaes en aquest sistema de psicópates, a més, conta amb la genial i fotogènica participació de Nicol Kidman, que dius Ola que mèl, damunt de que està com un tren, participa en projectes independents europeus de baix pressupost, compromesos en la lluita intel·lectual contra el sistema.

En aquest tràiler de Dogville, pugueu arribar a veure fins a quin punt de filldeputisme arribava el Von Trier en els rodajes...

Jeje... Lars Von Trier... tot un crack!