El primer Peter Jackson

Hui anem a parlar de la curiosa faceta oculta de l’aclamat director Peter Jackson. Es tracta de les seues primeres pel·lícules, unes autèntiques joies de serie-B fetes amb un pressupost pèsssim. El resultat és extremadament friki: comèdies gore plenes de ketchoup pa donar i vendre, braços i cames volant, ferides viscosament fastigoses – que es pareixen prou a la nova carn de Cronenberg, de la qual parlarem mes avant -, diàlegs banals, cadavers mutilats, deformacions físiques…

Mal gusto - Bad taste 1987

Aquesta va ser la primera peli que va fer el director de la trilogia de El Señor de los Anillos, qui, en aquesta peli, fa dos papers a la vegada.

Va de uns extraterrestres que invadeixen un poble, a Nova Zelanda. Els extraterrestres han pres forma humana, la única forma de distinguir-los és que duen camises blaves de botons. Encara que al final acaben prenent la seua forma original, que és una màscara de goma prou cutre. Els protes són uns paramilitars que el govern americà envia per a acabar amb els extraterrestres.

Aquesta peli és una autèntica joia. És la cosa més roïn que m’han tirat a la cara. Tan, tan roïn, que es gira la tortilla i és converteix en una meravella de peli. És com eixos xistes absurds que fan risa de lo roïns que són. Els canvis de plànol són dignes del Movie Maker (En plan redolí que es fa xicotet i coses d’ixes) I hi han un munt d’interminables escenes de persecució amb la típica música roïn dels anys vuitanta de fons (Una mescla entre Locomia i la BSO de Mc Guiver), que la majoria de vegades no li pega amb l’escena. Ara, no ix ni una tia en tota la peli.

Van tardar quatre anys en rodar-la ja que rodaven els caps de setmana. I tots els personatges són amics i familiars de Peter Jackson. El pressupost final va ser d’onze-mil dòlars. Que s’apeguen a roda Saw i Hostel. A aquest video podeu veure les millors animalaes i els dos papers que fa Peter Jackson: El tio que està pegant-li culleraes a un crani destrossat i el de les ulleretes.

(No recomanable per a estomacs sensibles)

Tu madre se ha comido a mi perro - Braindead 1992

Esta peli la vaig vore de ressaca, i després de dinar. Vaig estar a punt de vomitar-me damunt varies vegaes. Això si, m’ho vaig passar de puta mare mirant-la. Pa mi que és la peli més gore de totes les pelis gore de serie B. I el partixes el cul… de lo mal feta que està. Però te el seu encant nostàlgic i còmic a part iguals. La trama és bastant simple, però a vegades fa risa de com de desconcertant és el seu plantejament: Un mico d’una illa-calavera – que està fet en efectes especials d’ixos de l’any de la picor, en plan plastelina rara que es mou - té un virus molt raro. Uns exploradors l’agafen amb una gàbia i se l’emporten al zoo. Un dia se’n van el prota i la novia al zoo, i sa mare els persegueix –perquè és la típica mare que no dixa fer res al seu fill- i, mentre els espia, el mossega el mono, s’infecta i es fa zombi, i un dia va la novia a vore el prota a sa casa amb un pastor alemany, i sa mare es menja el gos com si fóra un pinxo moruno. A partir d’ahí comença a infectar-se penya, hasta que mig poble és zombie i es fa la matança final, amb una segadora. Sinó la més, una de les escenes més gore de la història del cinema

(Aixina que, si tens l’estómac sensible, no és molt recomanable…)

Aquestes dues pelis són ideals per a veure amb els col·legues, amb unes cervessetes i uns porrets si es dona la ocasió.

No tenen puntuació, perquè sería baix zero. Són en plan menció honorífica o ninot indultat.

I be, la resta de la història d’aquest home ja la conegueu tots: La trilogia del señor de los anillos, el re-make de King Kong… i ara està preparant la del Hobbit.