El Pianista

Açò va agafar per moments un tó més seriós, ja que vaig a parlar d'una de les pelis que més ma emocionat dels últims temps. El Pianista, dirigida per Roman Polansky i amb una magnífica interpretació d'Adrien Brody (el novio de la Pataky) fent el paper d'un prestigiós pianista jueu, Wladyslaw Szpilman, el Wlady pals amics, que es veu atrapat a un getto jueu de Varsovia, on treballaba tocant a un localet i a la ràdio. A mesura que la guerra avança, la vida al getto es fa mes dura, i les intrusions dels soldats de l'exèrcit nazi més freqüents i dures, sense tindre en conter l'edat, sexe o estat físic del jueu que tenien davant. Un dels moments que més m'inpacta de la peli és quan entren els alemanys a un pis del getto u demanen a tota la gent que esta sopant al menjador que s'alcen, i heu fan tots excepte el iaio de la familia que va en cadira de rodes. I simplement per això i la prepotència amb que l'exercit alemany actuava al getto, el llencen pel balcó.

Els jueus són empleats a fàbriques on treballen per als alemanys i va passant la guerra, fins que Wlady es troba tot sol, vivint a un pis que li cedeix un amic, fins que la guerra arriba a eixa zona i es veu obligat a sobrebiure del menjar que troba a les escombreries o abandonat a les vivendes derruides, amb la por sempre al cos, ja que no sap si en algun moment el trobara l'exercit alemany o que.

Eixa era la rutina a la vida del protagonista, fins que un dia es troba de front, dins les runes d'una casa amb un oficial alemany, el qual en conter de delatar-lo, crea un vincle d'amistat amb ell, a causa de la seua afició per la música de piano. Li proporciona aliment i li regala el seu abric d'oficial, per a que Wlady no mora congelat.

En eixos moments arriben els últims dies de l'ocupació alemanya de la ciutat i l'exèrcit alïat l'allibera. El Wlady, al vore les tropes alïades, surt del seu amagatall dirigint-se a elles, pensant en la llibertat. L'encanonen, va vestit amb un abric alemany, i ell diu que és jueu. Si ets jueu, per què portes un abric alemany? La seva contestació és tan simple com: per no morir de fred.

Una peli imprescindible, dura, amb una fantàstica banda sonora i una excel.lent fotografia. Puntuació... 8 navelines!



Aquesta és per a tú, teta!